Joan Puig Elías : anarquismo, pedagogía y coherencia / Valeria Giacomoni
Giacomoni, Valeria


Barcelona : Descontrol, 2017
256 p.

Joan Puig Elías (Sallent 1898 - Porto Alegre 1972) va ser abans de res un mestre. Afiliat a la CNT des de molt jove, es va proposar portar endavant el projecte de Ferrer i Guàrdia: en els anys 20-30 va guiar l'Escola Natura a Barcelona que es va convertir en escola pilot entre les racionalistes. Considerava que no cal educar solament la raó sinó també els sentiments. En esclatar la revolució en 1936 li va ser assignada la presidència del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada) i va extendre la pedagogia llibertària a totes les escoles de Catalunya. Va ocupar diversos altres càrrecs durant la guerra i en 1939 es va exiliar a França i després a Brasil on va continuar, fins que li va ser possible, la seva labor pedagògica i política. (Editorial).

Elvira Godàs i Vila : l'experiència del CENU en primera persona / Jordi García i Farrero
Garcia i Farrero, Jordi


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 77-98 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Mercès a les vivències de la mestra lleidatana Elvira Godàs i Vila (1917), la present comunicació pretén tornar a transitar per alguns dels passatges que componen aquells anys tan tràgics (1936-1939). En aquest cas, fa referència al que s'establí amb l'adveniment del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). Per tant, l'experiència de l'Elvira servirà per donar un xic de llum a l'obra del CENU realitzada a les localitats de Barcelona, les Borges Blanques i Figueres i, així mateix, percebre les virtuts i dificultats d'aquell projecte educatiu tan engrescador que tenia el propòsit de superar l'escola tradicional. És important no oblidar que l'aparició d'aquesta organització educativa (29 de juliol del 1936) fou rebuda amb gran entusiasme, ja que aglutinà totes les forces polítiques contràries a l'aixecament feixista del general Francisco Franco i, al mateix moment, intentà unificar els dos moviments de renovació pedagògica més importants d'aquella època a casa nostra: l'escola nova i l'ensenyança racionalistaferreriana.

L'Anàlisi del CENU en un discurs de Josep (sic) Puig i Elias = CENU's study of Josep Puig Elias speech / Prsentació de Josep González-Agàpito
Puig i Elias, Joan


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 12 (juliol-desembre 2008), p. 143-172

Pels volts del pràctic desmantellament del Consell de l'Escola Nova Unificada, J. Puig i Elias, el seu màxim responsable, realitza un balanç de l'experiència revolucionaria que reorganitzà el sistema educatiu de Catalunya durant la Guerra Civil. Aquesta anàlisi aborda les principals consecucions i els problemes que dificultaren l'empresa. En la presentació Josep González-Agàpito fa una valoració d'aquesta singular etapa educativa tot situant el document en el seu context social i polític.

Les Escoles en el temps de la guerra: l'aplicació del CENU a l'ensenyament primari a Granollers 1936-1939 = Schools in wartime : Applying the CENU (Council for New Unified Schools) in Granollers during the Civil War (1936-39) / Rosa Serra i Sala
Serra i Sala, Rosa


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 11 (gener-juny 2008), p. 75-101 (Dossier: L'educació en la Segona República) 

Com que les escoles han definit un dels models de ciutadania, he agafat aquest punt de referència per explorar en l'educació del primer terç del segle XX a la ciutat de Granollers, capital del Vallès Oriental. Amb l'esclat de la Guerra Civil es va reorganitzar aquest model de participació de la ciutadania en un dels aparells de gestió: l'escola. Calia elaborar la descripció del sistema escolar previ al conflicte bèl·lic; així es podrien percebre les actuacions aplicades durant la reforma del model educatiu que corresponia una nova orientació de la societat civil. L'aplicació del CENU a les escoles de la ciutat fou un fet que va canviar el mapa escolar de la ciutat i l'orientació laboral del professorat. A l'article es poden llegir les línies d'actuació seguides a Granollers. La naturalesa de les reformes correspon a les propostes d'higiene, salubritat i pedagogia proposades des de l'escola nova. En l'àmbit del professorat no es va notar pràcticament cap canvi a les escoles regides per l'Estat. Els mestres de les escoles tancades s'adaptaren al nou ordre social i laboral del CENU i hi hagué moviment en el professorat, motivat per desplaçaments a d'altres poblacions, per trasllat al front de guerra, per jubilació i per defunció. Exposades les característiques del CENU a Granollers, es veu que es van aplicar les quatre accions plantejades en la seva totalitat. El professorat dels grups escolars va seguir amb els nomenaments oficials; els que no tenien titulació van passar pel règim d'oposicions prescrit. Tot aquest procés adquirí relleu, però unit com anava al procés de guerra, va sofrir un desgast progressiu en la societat civil, que patia a la rereguarda les migradeses i la inestabilitat de la Guerra Civil; ambdós fets va contribuir, de manera progressiva l'absentisme escolar.

L'Educació a Catalunya durant la Guerra Civil : l'escola de Tarragona = Education in Catalonia during the Spanish Civil War : the School situation in Tarragona / Maria Isabel Miró Montoliu
Miró Montoliu, M. Isabel


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 11 (gener-juny 2008), p. 133-155 (Dossier: L'educació en la Segona República) 

Que ni un sol infant de Tarragona deixi d'anar a l'escola, laboratori, llum i fita de tot progrés, de tot poble culte, comprensiu i civilitzat. (Diari Llibertat, 1 de setembre de 1936) La revolució del juliol de 1936 portà molts canvis a la societat, i l'educació en fou un. A Tarragona la Delegació Comarcal del CENU va voler solucionar el gran problema educatiu que arrossegava la ciutat des de feia molts anys: el gran índex d'analfabetisme que hi havia. Els diaris van donar suport a la iniciativa i no hi havia dia que no hi hagués notícies, editorials, cartes... a favor o en contra de la nova educació que es volia implantar. Això es feia amb un clar objectiu: conscienciar la població. La tasca començà per un cens de l'alumnat i de locals per a l'ensenyament, tenint en compte els pàrvuls; calia revisar tot el professorat i donar una nova orientació i finalitat a l'escola. El camí no fou fàcil, es va anar progressant a poc a poc, però els rocs que es trobaven a causa de la guerra feien ensopegar la nova educació que, finalment, va caure a la fossa dels vençuts.

Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya / Ferran Aisa
Aisa i Pàmpols, Ferran


Barcelona : Edicions de 1984, DL 2008
238 p. ; 21 cm (De bat a bat, 11) 
Bibliografia.
ISBN 9788492440139

Aquest assaig fa un recorregut per la història de l'educació a Catalunya. Es tracta d'un viatge pedagògic que s'inicia en els moments més "heroics" del segle XIX i estudia el procés de lluita, modernització i progrés dels mestres que van desenvolupar una gran tasca educativa tant a les escoles de les ciutats, com a les escoles rurals. L'autor fa un repàs sobre quines eren les característiques de les escoles independents com ho foren les escoles laiques, l'Escola Moderna, l'escola dels ateneus, l'escola neutra i l'escola racionalista. Analitza les escoles que basaven el seu component pedagògic en el catalanisme (com l'Escola Sant Jordi o l'Escola del Districte II de Barcelona). L'assaig també fa referència a les iniciatives dels grans pedagogs catalans tant a les escoles pilot, les racionalistes o les del Patronat Escolar, com Francesc Ferrer i Guàrdia, Jeroni Estrany, Joan Bardina, Pere Vila, Alexandre Galí, Artur Martorell, Josep Palau i Vera, Manuel Ainaud, Eladi Homs, Josep Parunella, Frederic Godàs, Pere Vergés, Rosa Sensat... entre molts altres. Aisa s'endinsa en el pensament avantguardista dels principals teòrics de la pedagogia i esbrina quina fou la seva influència en la renovació educativa a casa nostra, sobretot amb la implantació de l'Escola Activa. S'immergeix en l'estudi dels plantejaments educatius de Rousseau, Pestalozzi, Fröbel, Decroly, Dewey, Claparède, Ferrière, Giner de los Ríos, Maria Montesori, Dalton, Freinet... Tots ells creadors de corrents educatius que influiran decididament en la renovació pedagògica durant el primer terç del segle XX, tant a l'etapa de la Mancomunitat, com la Segona República i la Guerra Civil. L'assaig recull l'experiència d'avantguarda educativa protagonitzada per pedagogs, mestres i alumnes que van realitzar una gran aventura revolucionària en el camp educatiu amb la constitució del CENU, "una escola nova, per a un poble lliure" que, malauradament, va haver de patir les conseqüències de la guerra civil, i fou eliminada pel franquisme. Finalment recorre l'exili i la repressió que van patir els mestres i repassa l'escola franquista i la lluita dels mestres per dignificar novament l'ensenyament. Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya és una síntesi clarificadora de la història de la pedagogia a Catalunya, que pot servir d'eina a tots els que senten un interès per l'educació, tant per esbrinar el ric passat educatiu però també per ajudar a entendre el present i a debatre el futur de l'ensenyament.

Pilar Santiago Bilbao: l'experiència d'una dona a l'exili / Eva Torrent Massachs
Torrent Massachs, Eva


Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, 2003
177 f. ; 30 cm (Treballs de recerca de doctorat. Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art) 
Treball de recerca de doctorat. Mecanoscrit (impressora).

La República dels mestres / Salomó Marquès
Marquès i Sureda, Salomó


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 17 (2006) , p. 213-231 (La Finestra Oberta) 
Referències bibliogràfiques.

La Cultura anarquista a Catalunya / Ferran Aisa
Aisa i Pàmpols, Ferran


Barcelona : Edicions de 1984, 2006
348 p. ; 21 cm (De bat a bat, 6) 
ISBN 84-96061-61-2

Ferran Aisa, amb La cultura anarquista a Catalunya, s'endinsa en el moment més important de l'anarquisme. I ho fa analitzant la construcció de la cultura llibertària en el si del proletariat català i seguint la vida social i quotidiana dels obrers i el seu entusiasme revolucionari. A l'estudi queda palesa la lluita per la cultura d'una generació d'homes i de dones que volien viure la utopia, dia a dia, sense esperar el "manà" de la revolució. El llibre recull l'esperit de la Barcelona, rosa de foc, que tant va influir en el proletariat ibèric del primer terç del segle XX.

Ensenyament de la Història i República / F. Xavier Hernández i Cardona
Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 18 (gener 2003), p. 165-169 (Miscel·lània) 

Mestres Montaña: el seu treball i la seva època / Teresa Ma. Ferrer, Ma. Àngels Meseguer, Rosa Murtra, et al.



Granollers : Casal del Mestre de Granollers, 1986
73 p. : il. ; 30 cm
Dossier elaborat amb motiu de la festa-homenatge als Mestres Montaña, coincidint amb la inauguració de l'escola que porta el seu nom. Amb el suport de l'Ajuntament de Granollers. Bibliografia. Inclou cronologia i un recull de premsa local amb articles de J. Montaña i publicitat de centres educatius.

Ponencia presentada a la Comarca del bajo Llobregat para su estudio / Floreal Ocaña
Ocaña, Floreal


Barcelona : [s.n.], 1936
16 p. ; 21 cm
A la portada consta Floreal Ocaña com a representant de la CNT al Comité Comarcal de l'Escola Nova Unificada.

Desenvolupament del pla general de l'ensenyament primari a l'escola nova unificada: horaris, programa escolar, orientacions psicopedagògiques, el mestre i l'escola, coeducació escolar i d'altres aspectes relacionats amb l'ensenyament.

Juan Puig Elias, presidente del Consejo de la Escuela Nueva Unificada: Sus discursos, sus conferencias / Joaquin Montero
Montero, Joaquim


Barcelona : Impr. Moderna, [post. a 1936]
42 p. : il. ; 25 cm (Los Hombres de la Revolución, 1) 
Inclou text en català.

Ensenyament republicà vs ensenyament franquista: la repressió del magisteri / Salomó Marquès
Marquès i Sureda, Salomó


En: 032094 Guerra civil i Franquisme seixanta anys després. [Santa Coloma de Farners] : Centre d'Estudis Selvatans, 2000. p. 175-196 : il

Notes.

Projecte d'ensenyament de l'Escola Nova Unificada / Consell de l'Escola Nova Unificada



Barcelona : Generalitat de Catalunya, 1936
56 p. ; 22 * 21 cm